Dijous passat a seminari vam estar comentant les reflexions que havíem extret de la pel·lícula "Billy Elliot" i em quedo amb les més destacades:
Si lluites i t'esforces per allò que vols a la vida, al final ho aconsegueixes.
El canvi de comportament del pare, com al principi pensa que és una vergonya per la família i acaba emocionat veient ballar al seu fill.
L'ajuda incondicional de la professora, la seva descobridora.
Després vam parlar d'un article de la Sara Figueras (la nostra mestra d'educació física) que parlava del gènere en la societat post-moderna.
Els nois segueixen fent esports de nois (futbol, hambol..) i les noies de noies (dansa, bàsquet...).
A la pel·lícula es veu reflexada la idea amb la insistència del seu pare en que el seu fill, pel fet de ser nen, fes boxeig i no pogués fer ballet perquè és cosa de nenes.
La importància de l'aspecte físic en la nostra societat actual. Noies perfectes, homes musculats...
Hem de trobar la forma de treure els prejudicis del gènere en l'esport.
Intervenció de síntesi del bloc
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada