Resum i observació dels aspectes comunicatius de la conferència de l' ANNA DEL BARRIO

DE LA REFLEXIÓN PERSONAL A LA REFLEXIÓN CRÍTICA EN EQUIPO: UN PROCESO DE TRANSFORMACIÓN EN LA PRÁCTICA

RESUM DE LA CONFERÈNCIA

El dia 21 d’octubre vam anar a una conferència que ens va proposar l’Anna Mckay. La conferència la feia l’Anna del Barrio, és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda), és especialista en psicologia evolutiva. Ha viscut els últims 31 anys en diversos països europeus: Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.

Ella al principi va donar les gràcies a la universitat i a nosaltres per ser allà, després va fer unes preguntes retòriques de com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la diversitat?, com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació infantil?.

Deia que hi ha tres tipus de reflexió; personal, en equip i crítica.

Va posar un exemple personal de quan la seva filla tenia 4 anys i li va dir que volia ser mestra de nens petit. Tot seguit es va posar trista i li va dir que si era mestra no podria ser mare, ja que, les tres mestres que tenia la nena no tenien fills. I es pregunta: què oferim als centres?

Un altre exemple que va posar va ser una educadora que va anar a un curs d’atenció a la diversitat. Després a classe es troba a una nina que li falta una cama i li dóna a una nena perquè jugui amb ella, primer la nena no vol però hi acaba jugant. I es qüestiona: quin tipus de missatges transmetem als nens discapacitats?

A partir d’aquí va començar a exposar el treball que està portant a terme a Holanda anomenat “MUTANT project”, consisteix en un projecte de formació en recerca – acció. El sistema d’educació a Holanda és diferent que aquí, ells tenen formació vocacional. Els objectius del projecte són:

· Crear una comunitat d’aprenentatge crític.

· Cooperació amb 4 equips d’educadors titulats.

· Cooperació amb equips de gestió mitjana i alta i amb personal pedagògic.

Visió i marc teòric, Premisses per dur a terme el projecte.

Espai per al diàleg a través de vuit instruments d’aprenentatge .

· Els nens són competents per reflexionar.

·Els pares són competents per reflexionar sobre que és el que volen pels seus fills. I els mestres pels seus alumnes.

Dos elements claus són la reflexió individual i en grup, l’altre és la reflexió crítica.

També deia que s’han de crear escoles d’infantil on es valorin les preguntes. És possible dialogar des de diferents perspectives.

S’ha de ser humils, hi ha moltes formes de treballar i d’ensenyar.

Després ens va proposar un exercici que consistia en preguntar-nos per què estàvem estudiant aquest grau i ens va dir que la reflexió essencial és que no és tan important el que sabem sinó qui som i quin tipus d’educadors volem ser.

Havíem de mirar a l’altre veient quines qualitats té.

Ens va dir que si parlàvem més sobre això creàvem un “flow” que seria com un bon rotllo i aconseguirem treballar sense adonar-nos que passa el temps, a gust.

Quan vam acabar l’exercici i la reflexió, ens va parlar de la comunitat d’aprenentatge crític. Treballar amb els teus companys no és el mateix que aprendre dels teus companys. Quan tenim moments frustrants és quan aprenem més. Sabem que hi ha centres amb desigualtats i hem de voler crear un canvi.

Cap on va l’energia de l’equip? S’ha de reflexionar a tres nivells: pensament (cognitiva), sentiment (emocional) i en el que vols fer (pràctica).

Ens hem de plantejar que pensen els pares del nivell del seu fill, no hem de fer reunions amb ells només quan el nen faci quelcom dolent, sinó fer-ne per explicar l’evolució del nen, per així conèixer i si cal ajudar a les famílies.

Una altra forma de treballar el diàleg és fent que tots els mestres participin en les reunions, que tothom tingui el mateix dret de parlar i opinar i així aprendre els uns dels altres.

Finalment ens va comentar que hem de reflexionar una mica cada dia, que ens han d’apassionar els nens i que hem de tractar a tots els pares per igual. Al final va donar pas a dubtes i preguntes i es va despedir.

ESTRATÈGIES COMUNICATIVES DE LA CONFERENCIA

Espacialment estava col·locada a la part esquerre de l’auditori i no es va moure d’allà en tota la conferència, penso que per entrar a comunicar-se bé amb tothom s’hauria pogut moure més, tot i així buscava la proximitat de la gent. Com a recurs va utilitzar un power point , el va utilitzar massa, era molt llarg i va llegir molt estona.

Pel que fa a la comunicació oral, va començar el discurs amb experiències personals, això li va funcionar bé per començar a entendre de que ens estava parlant. El to de veu era adequat i dolç, però parlava massa ràpid i era difícil seguir el que deia. Anava explicant el seu projecte i ella el coneixia però nosaltres no, anunciava que ens anava a explicar alguna cosa però parlava d’altres temes i el discurs es perdia.

Deia molt la paraula “colega”, ja que en angles s’utilitza bastant, però la remarcava massa.

Pel que fa la postura corporal, al principi estava nerviosa i jugava amb el comandament de l’ordinador i després amb les olleres, després es va relaxar i gesticulava amb les mans.

Personalment, em va saber greu la forma de comunicar-se, ja que, no es va entendre gaire el que va explicar. Sembla una persona força interessant i hi ha coses del projecte que aquí semblen utòpiques però a mi m’agradaria que es complissin, m’hagués agradat entendre-la millor, tot i així hi ha coses de les que va dir que em van agradar molt, com els exemples personals i les idees de treballar en grup i conèixer millor als nens i a les famílies.